10 milles per trobar una bona melodia

Benvolguts els esperats, i complaguts els interessats. El ple que va aconseguir el grup Manel al Palau de Congresos de València, ha marcat el punt i seguit a una època daurada per al folk treballat i les lletres novel·lístiques.

El públic seia contingut, expectant, guanyat per l'escenari i intimidat per la retafila musical que orquestava Manel dalt de les taules. Convençuts i convençudes, de forma que avançava l'espectacle, augmentaven les respostes i les energies dels assistents. Hi va haver màgia, art, prosa i poesia. Hi van haver pares, xiquets, amics, parelles, alts, baixos, extravertits i tímids. A aquesta parada del fi de gira del grup català, hi va haver estima, somriures i un ambient especialment harmoniós.

València imposava, va semblar. Poques vegades havien fet acte de presència a la ciutat: és ben sabut que, culturalment, el Mediterrani amaga una relació difícil. Però aquesta nit de dissabte, es va trencar amb el costum i es va donar lloc al reconeixement d'aquesta nova onada musical.

A mesura que el concert avançava, les històries entre cançó i cançó es contaven per sí soles. Les butaques s'alçaren decidides a menjar-se l'escenari, i baixaren riuades impovisades de públic per fer càlid l'espectacle.

No hi ha dubte de com d'interessada està València en la cultura que arriba del nord. No hi ha gràcia que no s'entenga. No és d'extranyar que aquest siga un excel·lent començament. És un fet que són plat de molt bon gust. I seria una errada obviar aquests triomfs mediterranis. Aquestes sí són corrandes de la parella estable.


Fotografía: Mamen Terol